Amigues i amics, crec que aquest cap de setmana ha estat rodó. L'hospitalitat de n'Andreu de les d'abans, i el programa ben treballat i aconseguit.
A més de la convivència amb tots vosaltres, voldria destacar la passa endavant en la comprensió del misteri del vi. En certa manera, ha estat un cap de setmana trascendental, perquè hem anat enllà del glop barroer per tastar la mineralitat del Priorat. Hem vist la llicorella de prop, i hem entès que les arrels allà tenen feina escurar la poca terra que arrebossa la pissarra. Hem vist el cep llenyós i el rebrot verdíssim i, a més, envoltat de roselles i d'altres flors, jo he descobert el paisatge serè del Priorat i l'atracció d'un poble sense abillament.
Quant a la teca, dues paraules. La sardinada va deixar regust de clàssic, el xai deliciós i el sopar del dissabte massa bo per a la gana que teníem. Un plaer gran tastar el conill amb gambes, ajustat i madur com els plats que s'han cuinat una pila de vegades. Les amanides d'en Salvador són exactes en la seva composicio i molt ben triades, de fet mereixerien una degustació més detinguda. I del diumenge em queda l'esmorzar variat amb la coca d'en Salvador, molt bona a parer meu, i la traca del dinar, amb els cargols de n'Andreu, la pasta amb bacallà a la napolitana —excel.lent, amb barreja de tomàquet i la saladina del peix— i el bacallà damunt de llit de ceba confitada amb olives i ametlles torrades, un plat nou que segur que voldrem incorporar als receptaris de cadascú.
Jaume Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada